Una gran reflexión de un gran compañero.DAVID SANUY I SALES.
Primer Secretari del PSC de Badia del Vallès.
La veritable nova generació del PSC.
Soc jove, tinc 35 anys, i porto 16 anys militant al PSC amb càrrecs de responsabilitat a diferents nivells de la organització i el que es cert es que últimament estic assistint una mica perplex al naixement de diferents noves generacions del PSC. Curiós si mes no.
En aquests 16 anys, he patejat Catalunya, he treballat per totes les eleccions arreu, he tingut responsabilitats nacionals i segueixo perplex, perquè la generació política mes ben formada de la historia del nostre partit sembla no esta considerada com a tal, de fet, sembla no existir.
Jo pertanyo a la generació del socialisme de pic i pala. Aquells que hem cregut sempre que la organització es construïa des de baix, des de les agrupacions i federacions i que amb l’experiència local podíem dibuixar, i de fet l’hem dibuixat moltes vegades, el projecte bàsic pel nostre país.
Pertanyo a una generació que creu en la política com una eina necessària per la construcció i millora de la societat en que vivim i pertanyo a una generació que per sobre de tot es Socialista i que mai ha entrat a discutir en profunditat els temes identitaris de Catalunya, ni hem definit com un problema el tema de la llengua, perquè de fet no hem viscut cap problema amb l’ idioma.
Pertanyo a una generació que creu en la organització de una manera molt especial, l’hem fet nostra, i la seva situació ens fa mal quan les coses van malament i ens fa feliços quan les coses van be. Mai ha estat una eina per convertir-la en la nostra professió.
Som bastant pocs els privilegiats que hem acabat cobrant algun sou del partit o a través del partit i tots/es seguim militant a la organització amb convicció i principis. De fet a la majoria ens ha costat molts diners i mai hem demanat res a canvi.
Pertanyo a la generació que ha mantingut amb vida el partit durant els últims set anys, mentre d’altres anaven a governar. Som aquells quadres que vam quedar-nos a les agrupacions, composant executives locals que havien de permetre que el partit seguís existint, perquè desprès de entrar al govern sembla que molts van oblidar d’on venien.
De sobte, comencen a sortir articles a la premsa on es parla de la “generació Blackberry” (jo en tinc una però no se si m’incorporarien), “la nova generació del PSC s’organitza per fomentar corrents internes”, etc… Com dic, de sobte tothom s’erigeix com a generació i, sinó, com a corrent ideològica. En aquests 16 anys he vist molt, he conegut a molta gent i moltíssima molt valida i no veig cap nom d’aquests en aquests articles de diari.
Sembla ser que per poder erigir-se alguna cosa s’ha d’haver estat en algun alt càrrec del govern de la generalitat.
Que ningú es confongui. No dubto de les capacitats d’aquesta gent ni de la bondat de defensar un projecte polític que creguin que pot portar al partit a recuperar l’espai perdut, però si que vull posar en evidencia que son tots els que des de els seus càrrecs de responsabilitat ens han portat a una derrota electoral històrica. De debò son les persones que volem que ens representin properament? Jo dic NO.
Ara es el moment d’alça la veu. Ara es el moment de dir, ja esta be. Es l’hora del canvi i de la il·lusió. Ara es l’hora de la militància i de la seva estructura. Es l’hora d’explotar de veritat totes les bones practiques que hem desenvolupat en el mon local. Es l’hora de fer fort el partit des de baix. Es l’hora que la veritable nova generació del PSC s’aixequi i proposi.
Vam dir durant molts anys que el futur es nostre. Doncs el futur ha arribat i ens esta clamant que agafem el que es nostre i demostrem tot allò que sens dubte nosaltres si que sabem fer.
